L'historiador Pierre Vilar és un referent de primer ordre de la historiografia espanyola. Les seues reflexions sobre els fonaments històrics del «fet català» han sobrepassat l'àmbit acadèmic, i han tingut una influència notable en l'esfera intel·lectual i política catalana. A més, la seua petita Historia de España i la seua síntesi sobre La Guerra Civil española l'han acostat a milers de lectors. Rosa Congost ens ofereix ara un recorregut minuciós pel decisiu període de la formació de Vilar com a historiador, a cavall entre París i Barcelona, en un llibre que explora el despertar intel·lectual de l'historiador madur a partir dels seus escrits de joventut. A través d'una voluminosa correspondència inèdita amb els seus familiars més propers, podem seguir en la primera part les inquietuds d'un jove estudiant de la Sorbona; mentre que, en la segona, veiem de prop el seu descobriment de Catalunya, en 1927, i l'impacte que aquest fet va tenir professionalment sobre ell en els convulsos anys trenta. Són uns anys, a més, en els quals Vilar pren consciència, com a professor d'institut de secundària, de la importància de l'ensenyament de la història en la formació dels joves.